Enderroquen el Cine Iris per deixar un solar

Al contrari del que la creença popular diu, el cinema Iris no era el castell de Crevillent. Este i el turonet on s’assentava van ser enderrocats allà per l’any 1925; sobre el seu solar, es construïren diversos edificis dels quals alguns encara es mantenen, com l’antic banc de València, el quarter de la GuCinema Iris (abans)àrdia Civil i un xiquico taller. Ara bé, l’Iris va ser construït seguint l’estètica del castell, reutilitzant grans sillars, portalades amb arcs de mig punt i dues torres laterals. La seua estètica ha donat harmonia i ha creat l’imaginari col·lectiu al carrer Blasco Ibáñez durant dècades, formant part de la façana monumental d’un dels carrers principals del casc històric. Al seu interior, projeccions de pel·lícules, petits i grans clàssics. En la obscuritat de la sala la gent ha rigut, ha plorat, ha gaudit, s’ha donat el primer bes o ha tocat la primera mamella. Però, a finals dels 60, el cinema com a tal va desaparèixer, s’enderrocà la meitat de l’edifici per a fer un dels mostres més alts i lletjos del nostre centre històric; tot un monument al postmodernisme més mediocre. Després d’això, de tant en tant l’edifici restant obria per a exposicions, mostres i altres activitats.


Avui, tota aquella memòria col·lectiva, de cinemes i discoteques, no és més que un record.


Cinema Iris (ara)
Cinema Iris (actualment)

A l’antic pati de butaques: el Lord Pepe, les festes de disfresses de Cap d’Any i, també en la seua obscuritat, el primer bes, el primer xorro, la primera mamella. Amb els anys i la transformació de Crevillent en una ciutat dormitori, tot allò acabà. Avui, tota aquella memòria col·lectiva, de cinemes i discoteques, no és més que un record. La matèria ha desaparegut. L’empresa líder en la destrucció del nostre patrimoni, i verducs de la política del PP: Excavaciones Crevillente, va enderrocar el passat juliol, en apenes dos dies, els més de vuitanta anys d’existència i vivència de l’Iris. I al seu lloc, un solar, un més per afegir a la llarga llista dels que trobem al nostre deteriorat casc històric. I tot per a què? Per a no res. Fins a l’actual PGOU, moment en que se suprimí, l’edifici havia estat catalogat al llistat de béns patrimonials de Crevillent. Un acte premeditat? Coneixent la política del PP en estos aspectes, és ben segur que sí. Però, i el propietari legal de l’immoble? Tal volta per por a què, quan torne a governar l’esquerra al nostre poble, recatalogara i protegira este emblemàtic edifici, el manà enderrocar sense cap mirament, “per si de cas”. Per desgràcia no és l’únic exemple. Així és la majoria de gent d’este poble: ignorant. Ignorant polític i ignorant patrimonial. Esperarem amb ànsia els nous canvis socials que es preveuen per al futur.

Mel Cairo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s