Trilingüisme i lomqe? No, gràcies

No estem ni de bon tros en la república ideal que ompliria els somnis d’un Sòcrates, aquella república dirigida pels filòsofs, pels més savis i més hàbils, per a benefici dels ciutadans. Més aïnes és al contrari: els àsens i els micos han pres les ramaleres i condueixen la nau sense pensar en el bé de ningú, només fixats en les pròpies dèries. I aquesta nova llei d’educació és una mostra més del que és el desgovern. És una llei que ha estat feta no per a resoldre els problemes del sistema educatiu, sinó, ras i curt, per a imposar una visió excloent de l’educació. Feta sense diàleg i d’esquena als professionals, és a dir, el professorat, i únicament dirigida a la imposició d’una sèrie de valors suposadament pràctics, amb un vocabulari (com ara el logro) que ha estat manllevat de sistemes educatius d’alguns estats sudamericans, no té cap altre propòsit que allò que és la gran obsessió d’aquest estat, enemic dels seus ciutadans, i del partit que el governa, facciós i endelerit de la pudentina de suarda patriòtica hispanica: la destrucció, per qualsevol mitjà possible, de les diferències lingüístiques i culturals dins del territori, i la imposició, siga com siga, del castellà al sistema educatiu. No has acabat encara d’alçar el cap, que, si et veuen moure els ulls, ja et posen la bota al coll. Al País Valencià, aquesta obsessió malaltissa ja miraven de posar-la en practica al més pur estil feixista: fomentant el secessionisme lingüístic, tancant televisions i ràdios en català, incomplint la llei d’ús i ensenyament, tancant línies d’escola en valencià, i mirant d’aplicar el trilingüisme als instituts. Que ens expliquen molt claret perquè serveix l’anglés de llengua vehicular, a banda de per a reduir el nombre d’hores d’ensenyament en català i per a devaluar desastrosament la qualitat de les assignatures que es volen impartir en aquesta llengua. Per a no res. Si es pensen que ens creiem que amb l’anglés com assignatura des dels tres anys in aeternum (tretze cursos!) no es pot assolir un bon nivell en una llengua, i que cal empastifar-nos-hi les altres assignatures, és que ens prenen per més ximples del que som, per haver-los deixat fer. Espere que tot aquest trilingüisme i tota aquesta lomqe es convertesca en boomerang que els senta als que ens governen molt pitjor que una puntada de peu al fetge amb una bota de muntanya.

Vicent-Josep Pérez i Navarro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s