Història i homenatge a Isabel Alfonso Candela i a les dones del segle XIX i XX

Ahir 25 de maig va tindre lloc a la Cooperativa Elèctrica un homenatge a Isabel Alonso Candela, la primera crevillentina progressista i sufragista destacada de la nostra localitat.

Homenatge dona segles XIX

L’acte va constar d’un recorregut per la situació de la dona durant el segle XIX i XX. Tant de nivell mundial, com a nivell de l’estat espanyol. Les dones de la Espanya d’aquells segles, si ja les condicions dels homes eren dures, ni que dir que les de les dones ho van ser més. I fou així, perquè no soles treballaven, sinó que també cuidaven de la casa, i criaven i educaven als fills. Però el més interessant d’aquesta xerrada fou el rescat de l’oblit, d’una destacada persona de la nostra ciutat. Un repàs breu però interessant, sobre la vida d’esta xicona crevillentina.

Nascuda a Crevillent el 1876, i de pares treballadors, Isabel Alfonso Candela va ser una de les primeres dones de la contemporaneïtat crevillentina en estudiar a un col·legi públic. Un cop arribada a la adolescència, va demostrar les seues grans habilitats d’estudi i retenció de coneixements aprenent en tan sols 20 anys, més de 4 llengües, recitava literalment un gran gruix de versicles de la Bíblia en tan sols dos mesos de simple lectura, escrivia sense parar -prosa i poesia-, i li apassionaven totes les branques del coneixement. Des de la ciència, fins a la filosofia, carrera que desitjava fer. Una curta, però intensa vida dedica a l’estudi, capacitats que es van veure recompensades amb una beca nordamericana per continuar els seus estudis. A banda del seu amor per la cultura i els coneixements, entre l’estudi i l’auto-aprenentatge, aviat es va dedicar a l’escrit en la premsa progressista de l’època, escrivint destacats articles crítics contra el retràs de la societat tradicional espanyola, i dels grans desequilibris socials i d’injustícies que existien a finals del segle XIX.

El tifus se la va emportar amb tan sols 24 anys. Isabel Alonso Candela, fou una xicona que va morir dos voltes. Una, quan va morir d’aquesta malaltia, i la segona, quan durant el règim franquista va ser saquejat el seu panteó i tomba, la qual es trobava en la zona anomenada «el corralet», que era a on s’enterraven als ateus, o no cristians. El panteó d’esta primera destacada intel·lectual crevillentina fou destrossat pel franquisme, víctima del totalitarisme que professava el nacional-catolicisme de la nova espanya del general Franco. Una panteó de marbre que va ser possible gràcies als diners dels seus amics i familiars… i que va acabar com a material destinat per crear l’altar de l’Esglesia de la nostra Senyora de Betlem. Tota una mostra de com de traumàtica ha sigut l’etapa franquista per a la nostra societat i història. De com aquell règim va esborrar un tros importantíssim de la història de Crevillent i les seues gents.

La història de Isabel Alonso Candela és tota una metàfora de com van quedar els drets democràtics i d’alliberament de les dones durant aquells obscurs i llargs anys, sota el jou de la tradicional església que sempre havia dominat al poble. Però, sobretot, a les dones del nostre país.

La recuperació de la nostra història va eixint a la llum poc a poc, i és una obligació que com a societat, reclamen poder recordar-la. Dignificar-nos com a poble. No buscar revenges, sinó el reconeixement i el record dels nostres il·lustres personalitats. Reconstruir Crevillent. Perquè els efectes d’aquella llarga nit del franquisme, encara són vigents, tal i com coincideixen tots els acadèmics: la dictadura franquista ha tingut uns efectes equiparables a un gran meteorit, que va fer desaparéixer la història d’Espanya. Va esborrar el passat de milers de poblacions.

Per això mateix, al final de les ponències d’aquesta xerrada, es va reivindicar com la nostra societat té que tindre la responsabilitat de reclamar la presència de tal singular personalitat, i rescatar Isabel de l’oblit. Declarar el 26 de maig, data en que va morir Isabel, com a Dia de la dona crevillentina, o la dedicatòria de places o carrers, ben bé serien formes dignes de donar-la a conèixer i recordar-la.

Una bona, i necessària forma per a tornar a reconstruir-nos com a poble i societat civil. De conèixer el nostre passat, per a eradicar la falsa creença del «esque no tenim res», com creu i repeteix molta gent de Crevillent, i poder enriquir la nostra societat.

Philesias Ardit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s